Capítol 1. Hyperborea

​

El professor Magnus Lidenbrook, del Departament de Paleontologia de la Universitat de Frankfurt, és un reputat arqueòleg dedicat a la recerca i l'estudi de les civilitzacions antigues. El coneixeu perquè heu assistit a algunes de les seves conferències a les vostres respectives universitats, concretament al seu últim cicle de conferències Finding Atlantis: what happened to the Lost City. La conferència en sí no és res més que un recull de tota la informació que es té actualment sobre l'Atlàntida, però resulta novedosa perquè al final intenta endreça molt bé tot el coneixement actual i presenta tres línies d'investigació molt concretes. Una d'elles és precisament el destí de la Ciutat Perduda, partint de la base que va ser un accident geològic el que ho va provocar.

​

Un dels temes que Lidenbrook exposa a la conferència és la possible relació de l'Atlàntida amb Hyperborea. La mitologia al voltant d'Hyperborea és bastant coneguda: a l'Antiga Grècia es creia que era un indret situat molt al nord, on el Sol només es ponia un cop l'any i on els seus habitants eren immortals, fills dels déus. Partint de les diferents referències bibliogràfiques antigues que han arribat als nostres temps, els historiadors han associat Hyperborea amb l'actual Islàndia. El professor Lidenbrook considera que aquesta consideració divina dels habitants d'Hyperborea podria estar lligada a l'Atlàntida, ja que suposadament es tractava d'una societat extremadament avançada a nivell tecnològic pel seu temps. A la conferència es pregunta si Hyperborea podria ser una colònia de l'Atlàntida.

​

Sigui com sigui, Islàndia i el professor Lidenbrook suposen un bon punt de partida per començar la vostra investigació.

Realitzeu la tasca 02. Viatge al centre de la Terra per continuar amb aquesta aventura.