LA RECERCA DE L'ATLÀNTIDA
Capítol 3. La Redstone
La única informació que vareu poder treure de la vostra xerrada amb la professora Domingo és que no sou els únics que esteu buscant l'Atlàntida i que potser el Lidenbrook no es va suicidar. Sembla ser que els volcans submarins, com el que segons ella va poder soterrar l'Atlàntida, refreden la lava i els gasos d'una manera diferent a com ho fan els volcans terrestres a causa de les condicions de pressió i temperatura sota l'aigua, i que això produeix unes roques i uns materials amb característiques especials, anomenats falsament Redstone, però que no poden ser explotats industrialment per la manca d'infraestructures capaces de fer-ho. La professora Domingo afirma que, des que el 2011 va haver-hi l'erupció submarina a El Hierro, s'han vist diversos magnats àrabs voltant per l'illa i fent escapades amb iots de luxe a la zona del volcà submarí. La seva teoria és que els xeics del petroli estan buscant noves fonts d'energia i volen extreure aquests materials per provar si podrien funcionar com a tal i convertir-se en substituts del cru, que s'està esgotant. Si realment es trobés la localització de l'Atlàntida, voldria dir que allà podria haver-hi tones i tones d'aquests materials submarins, amb les conseqüències socioeconòmiques que això suposaria per al món sencer.
I si realment en Lidenbrook va ser assassinat per robar-li informació sobre la localització de l'Atlàntida? Sembla ser que la pista ens duu al Golf Pèrsic, així que aquesta hauria de ser la propera parada del nostre viatge.
En Joao Costa, en canvi, era tot un discutidor, però no li agradava tocar temes compromesos. Quan li vareu comentar que estàveu impressionats pel sismògraf xinès (que ell assegura que és l'original) us va estar quasi tres hores, entre tes i pastes, parlant-vos de les meravelles de la història de la ciència i de la gran quantitat d'invents originals que té a casa seva, a banda d'objectes de gran valor arqueològic que es consideren desapareguts. Quan per fi vareu poder treure el tema de la pedra terrestre, va intentar esquivar la pregunta conduint-vos a una sala i mostrant-vos una infinitat de pedres diferents, molt maques elles, però cap que semblés un cercle tal com deia la nota de Lidenbrook. Després de molt insistir i d'explicar-li que éreu allà seguint les investigacions de Magnus Lidenbrook, li va canviar la cara i us va dir que si, que la tenia, però que el preu era molt elevat.