LA RECERCA DE L'ATLÀNTIDA
Capítol 4. El continent perdut
Mentre treballeu en aquesta idea de la nova Atlàntida a la Biblioteca d'Alexandria (recentment rehabilitada i reconstruïda com a gran centre de coneixement) trobeu un llibre que no us sona pas: els Diàlegs Perduts de Plató. Com ja sabíeu, les primeres mencions a l'Atlàntida les va fer el mateix Plató als Diàlegs, però... diàlegs perduts? Tanmateix els hi feu una ullada, semblen contenir informació interessant:
I si realment en Lidenbrook va ser assassinat per robar-li informació sobre la localització de l'Atlàntida? Sembla ser que la pista ens duu al Golf Pèrsic, així que aquesta hauria de ser la propera parada del nostre viatge.
Ara per fi he acabat de traduir els
Diàlegs Perduts de Plató sencers.
L'original en grec està perdut, de manera
que he fet servir una text en àrab que
vaig trobar perdut en un monestir italià fa
molts anys i que sempre havia pensat que era un engany.
Ara penso... podria aquest menystingut llibre contenir el secret per arribar a la llargament perduda Atlàntida?
Probablement no. Ningú el publicarà, és veritat, la por al ridícul és massa gran. Per seguretat, he deixat aquesta còpia amagada a la Biblioteca d'Alexandria.
Magnus Lidenbrook
HERMÒCRATES:
Amb vergonya jo he de fer públic ara el moment i el lloc on
Critias parlà. Al traduir l'egipci al grec cometé un terrible error.
En lloc de trobar-se a 3.000 milles, l'Atlàntida es podria haver
trobat a 30.000 milles. O potser es trobava només a 300 milles
de les nostres costes.
De la mateixa manera, el Regne Perdut podria haver viscut el seu esplendor fa tant com 100.000 anys com tant poc com 1.000 anys.
SÒCRATES:
Si un regne aparegués a la Terra allà on ningú més pot arribar, aleshores mai n'hauríem sentit a parlar. Hauríem d'acceptar l a menor xifra.